ARSYLVAY

Verdaguer

Allà d'allà de l'espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l'afrau
una efímera lluerna.
Estrelleta jo li he dit,
de la mar cerúlia gemma,
de les flors de l'alt verger
series tu la darrera?
No só la darrera, no
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme
L'univers és infinit,
per tot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i a on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l'infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s'hi passeja

ARSYLVAY

cançoneta

CAMINANT

RORANTIA ASTRA

cel

IRIS

ALZINA I MOLSA VERDA

en flor

ÀLIGA

llum

SYLVA VIRIDANS

oriblau

vent

diumenge 9 de maig de 2010

0 comentaris:

ESTRELLETA

ara

mussol

guineu

ones

roigiblau

somnis

OMBRA

BLAU ZEIÀ

finestra

Verdaguer

tard'or

Arxiu del bloc

Seguidors

Sobre jo